A leaflet distributed by the Catalan CNT at the Barcelona anti-terrorism rally of August 26, 2017 and the concurrent protests against the visit of King Felipe VI.
Davant dels atemptats ocorreguts el passat 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils per part del Daesh, des de CNT Catalunya, volem manifestar el següent:
És ben sabut, i altres persones i col·lectius ja ho han assenyalat a través de les xarxes socials, les vinculacions de l’Estat Espanyol, a través de la venta de material bèl·lic, amb el règim saudita que finança el terrorisme integrista islàmic per purs interessos econòmics i geopolítics (es treuen, lògicament, suculents beneficis d’aquestes operacions i es contribueix a debilitar governs com el siri o l’irani més pròxims al bloc Rússia-Xina que a l’UE-EE.UU). Davant d’aquesta confrontació entre imperis que pugnen pel control de territoris i recursos, la nostra posició com a internacionalistes llibertaris només pot ser el rebuig total a recolçar a cap dels contendents d’una guerra mundial no declarada on els morts sempre els posem els mateixos.
Les “amistats perilloses”: Els sàtrapes Felip VI i Salman d’Aràbia acordant suculents negocis com la venta d’armes que després van a parar al Daesh (Gener de 2017).
Causa autèntica repugnància veure el sèquit d’autoritats civils, militars i eclesiàstiques, responsables i legitimadores de la participació de l’Estat en aquest conflicte interimperialista, plorant amb llàgrimes de cocodril per les conseqüències sagnants que provoca entre els seus súbdits-ciutadans, així com vertadera llástima veure a fileres de ciutadans aplaudint a cossos policials com la Guàrdia Urbana o els Mossos d’Esquadra… Que fàcil s’obliden les ensenyances de documentals com “Ciutat Morta” o els indults als Mossos condemnats per tortures! Ara toca fondre’s en una esperpèntica abraçada amb la impunitat sense parar-se a pensar que la gestió d’assumptes quotidians com la seguretat és quelcom que històricament ha sostret l’Estat al conjunt del poble treballador auto-organitzat mitjançant uns “professionals de la violència” als que a sobre els hi hem d’agrair la gentilesa d’haver-nos desarmat. Total per a què? Per a què vagin donant pals de cec com en el cas del “Comando Dixan” on van detenir unes persones per tenir detergent? O per a què quasi la meitat de detencions per yihadisme acabin en absolució per falta de proves. El terrorisme és quelcom molt més ampli que la violència indiscriminada del Daesh: el patim cada dia en forma de sinistralitat laboral quan empresaris sense escrúpols augmenten els seus beneficis a costa d’estalviar-se mesures de seguretat amb la complicitat dels sindicats del sistema, amb les morts a les carreteres producte de seguir fomentant el transport privat amb subvencions mil·lionàres a la indústria automobilística mentre es deteriora cada cop més transports públics com la RENFE per falta d’inversions, amb les morts per violència masclista mentre la publicitat ens bombardeja amb estereotips sexistes que donen a entendre als homes que poden disposar dels cossos i, fins i tot, la vida de les dones a voluntat, amb milers i milers de morts al mar, i que se sumen als que hi ha als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) quan es tanquen les portes a persones que fugen de les guerres que el mateix capitalisme provoca, amb suïcidis cada cop més freqüents a llocs com el metro i que els grans mitjans s’encarreguen de silenciar donc estan motivats per una situació econòmica que té culpables evidents… Però és clar, aquest és un “terrorisme estructural” del sistema, més difícil de concebre com a tal i, sobretot, els responsables del qual és més arriscat d’assenyalar sota pena de ser detingut, processat i empresonat gràcies a aberracions jurídiques com la “Llei Mordassa”.
És per això, per apatia mental i covardia, que alguns prefereixen apel·lar a la protecció de l’Estat perquè els “salvi” d’un tipus de terrorisme aparentment més fàcil d’identificar, encara que no sigui ni de bon tros el més probable de ser-ne víctima, però que és totalment funcional a la implementació de mesures que ens encaminen a l’establiment d’una dictadura no declarada, sacrificant les nostres llibertats a una suposada seguretat que no és tal. Només la lluita i l’auto-organització de la classe treballadora i els sectors marginats d’un pastís que es reparteixen entre els quatre de sempre, així com l’extensió de la solidaritat internacional entre tots els que lluiten contra tota forma d’autoritarisme i fonamentalisme, pot donar la volta a la truita de situacions com les que malauradament hem viscut recentment. Tot el demés són “cants de sirena” que només ens portaran a noves i sagnants decepcions.
Contra aquells qui volen fomentar l’odi ètnic i religiós per afavorir els seus mesquins interessos: Solidaritat internacionalista i lluita de classes per la construcció del Comunisme Libertari!
“Cría cuervos y te sacarán los ojos”: assassinat de Juan Andrés Benítez al Raval (Octubre de 2013) per part d’una turba de Mossos.
Comments